Solstici d'hivern

El solstici d'hivern és un terme solar molt important al calendari lunar xinès. Com que també és una festa tradicional, encara es celebra amb força freqüència a moltes regions.

El solstici d'hivern es coneix comunament com a "solstici d'hivern", llarg al dia", "yage" i així successivament.

Ja fa 2.500 anys, al voltant del període de primavera i tardor (770-476 aC), la Xina havia determinat el punt del solstici d'hivern observant els moviments del sol amb un rellotge de sol. És el primer dels 24 punts de la divisió estacional. L'hora serà cada 22 o 23 de desembre segons el calendari gregorià.

L'hemisferi nord experimenta aquest dia el dia més curt i la nit més llarga. Després del solstici d'hivern, els dies seran cada cop més llargs, i el clima més fred envairà tots els llocs de la part nord del globus. Els xinesos sempre l'anomenem "jinjiu", el que significa que un cop arribi el solstici d'hivern, ens trobarem amb el moment més fred del cap.

Com es pensava l'antic xinès, el yang, o el positiu muscular, es beneficiarà cada cop més fort després d'aquest dia, per la qual cosa s'ha de celebrar.

La Xina antiga presta molta atenció a aquesta festa, considerant-la com un gran esdeveniment. Hi havia la dita que "les vacances del solstici d'hivern són més grans que la festa de primavera".

En algunes parts del nord de la Xina, la gent menja boles de massa aquest dia, dient que fer-ho els evitarà les gelades a l'hivern.

Mentre que els del sud poden tenir boles de massa fetes amb arròs i fideus llargs. Alguns llocs fins i tot tenen la tradició d'oferir sacrificis al cel i a la terra.